Posada de l'Estorell

Descripció

Sols resten l'escut dels Pacs-Fuster (l'estrella dels Fuster i la lluna dels Pacs) a la façana i els portals renaixentistes dels estudis. A les primeres dècades del segle XX el casal es dividí en habitatges particulars i s'hi instal.laren els dos portals neogòtics del primer pis, segons la reforma projectada per l'arquitecte Guillem Forteza.
El pati és configurat a partir d'arcs rebaixats, capitells amb alts relleus d'àngels de tradició del gòtic tardà, portals renaixentistes d'estudis, amb frisos decorats de grutescs. Els capitells de les columnes del pati també mostraven l'escut dels Fuster, però foren raspats.
Al peu de l'escala s'obre un portal gòtic; a meitat del tram hi ha una finestra amb columnes anellades sobre mènsules vegetals, d'estil eclèctic, i, al final, se situen dos portals afrontats amb arquitraus motllurats neogòtics.
El portal més destacable és el situat al peu de l'escala, a la dreta; és de tradició gòtica i conté una enigmàtica inscripció: "Per un tal bé, repòs tindrà ma vida", missatge que ha estat interpretat com una promesa de llibertat feta per Felip Fuster a l'esclau picapedrer que treballà el portal.

Notes històriques

El febrer de 1531 s'executà la pena capital al cavaller  Bernat Morey: "Dio nombre a la calle la casa de esta familia, en la cual le sucedió la de Pachs Fuster, y es hoy la del conde de Ayamans. No se ha averiguado hasta aquí la causa de tan rigurosa sentencia" (Piferrer-Quadrado: Baleares, 1888: 431)
L'any 1531 Felip Fuster, senyor de l'Estorell, comprà el casal a Joanot Morei, i des d'aleshores és conegut amb el nom de Posada de l'Estorell. L'any 1549 es reformà l'edifici amb aportacions renaixentistes de gran valor artístic.
Segons l'Estim de 1581, encara era de Felip Fuster (ARM, D 1259, f. 66). Al segle XVII el senyor de l'Estorell Asbert de Pax Fuster es casa amb Uniça Fuster i Fuster, mare del "Comte Mal", qui rebrà la casa. L'any 1652 fou hereu de les possessions dels Fuster de l'Estorell el segon comte de Santa Maria de Formiguera, Ramon Burgues de Zaforteza i Fuster, el famós Comte Mal.
El 1744 vivia en aquesta casa Maria de Sales i Desbrull, de lloguer. En la segona meitat del segle XVIII aquest casal passà a mans dels Togores, comtes d'Aiamans. Segons la "Lista electoral rectificada" de l'any 1864, la casa es trobava a la illeta núm. 50 i era propietat del E. Sr. Comte d'Aiamans "hacendado", amb 61.786 lliures de quota (AMP, 1060).
Cap a l'any 1872 l'Arxiduc Lluís Salvador descriví l'entrada i el pati amb aquestes paraules: "L'entrada és molt interessant i s'ha de comptar entre les més belles de Palma. Els capitells dels arcs de l'entrada tenen àngels esculturats que sostenen escuts amb les estrelles. A la dreta, davall una de les arcades del pati es veu, prou alta, una finestra gòtica molt hermosa. A l'esquerra l'escala, gòtica també, sostinguda per un arc tallat, ornat parcialment amb fina obra i en el replà, sostingut per quatre columnes ornamentades amb magnífiques escultures del renaixement, està la coberta que la protegeix. Mereix també atenció el bell portalet que s'obre en l'escala i l'hermosa porta renaixentista de l'altra banda del pati".
Durant la dècada de 1880 s'hi efectuà una desafortunada reforma que suposà la pèrdua dels elements artístics més valuosos (columnes, enteixinat, escala...), els quals foren desmuntats peça a peça. El 1925 adquirí les peces l'antiquari Josep Costa; foren enviatdes als Estats Units l'any 1929 i es troben en un indret desconegut.