Can Formiguera - Turisme
Can Formiguera
Descripció
Del primer volum, que dóna al carrer de la Portella i que correspon a la part que antigament era dels Berard, en destaca la façana en angle, amb un llarg balcó corregut, amb barana de fusta, i l'escut del segon comte de Formiguera, el Comte Mal. També és remarcable el gran voladís, amb motllures i relleus antropomorfs (als extrems) i zoomorfs (a l'angle). Aquest primer bloc es comunica amb el segon per un pont que franqueja el carrer Serra, fet bastir pel Comte Mal. Dissenya un gran arc escarser a la banda del carrer de Can Formiguera i un altre més reduït a la banda del carrer de Can Serra. La coberta del pont és de dos trams de volta d´aresta. Davall el primer tram de volta, una escaleta i un portalet de llinda coronat per un escut dels Safortesa, més modern, dóna accés a aquest primer volum.
El segon bloc té planta en forma de lletra ela, amb una façana sobre la murada. Malgrat les reformes, manté l'estructura gòtica, amb els arcs rebaixats i el pilar octogonal central. Altres elements procedeixen de la reforma neogòtica de final de segle XIX. La façana que acull l´accés se situa en l´angle format pels carrers de Can Serra i de Can Formiguera i té tres plantes d´alçat. El portal principal és de mig punt. Al primer pis, hi ha un balcó i, damunt una línia horitzontal d´imposta, s´hi obre el porxo, amb dues finestres allargassades.
El portal comunica amb una ampla entrada, que s´allarga en forma de tres trams longitudinals, amb coberta d´enteixinat de fusta. Els primer tram d´entrada mostra un portalet de llinda a l´esquerra, amb una portassa i una finestra a la vora; a la dreta, hi ha també un portalet i una finestra amb ampit. L´arc que separa el primer tram del segon és escarser, amb una pilastra de sosteniment a cada laterals que apareixen ornamentades amb l´escut del Comte Mal (Safortesa, Burgues i Fuster), amb corona comtal i sostingut per àngels en relleu. A la dreta, hi ha una segona pilastra, que mira al tram de l´escala; aquesta mostra al capitell l´escut dels Berard. El segon tram d´entrada mostra a l´esquerra una portassa amb una finestra més amunt, mentre que a la dreta puja l¿escala principal. El segon arc és també escarser, i descansaa la dreta sobre un pilar octogonal, amb base quadrada, amb dos guardacantons; el capitell apareix amb motllures poligonals. D´aquest pilar, surten quatre arcs, l´esmentat del segon tram d´entrada, i els tres del pati descobert, dos dels quals són escarser i el tercer apuntat, que protegeix el tram de l´escala. El tercer tram d´entrada mostra a l´esquerra una portassa d´arc rebaixat i una finestra, mentre que a la dreta comunica amb el pati a cel obert. La pilastra del fons a la dreta, vora el pati, mostra l´escut dels Berard, sostinguts per àngels.
Al fons del pati, al lateral de la dreta, s´alça una façana interior amb un portal d´arc escarser que acull una segona escala; el sobreportal mostra un escut dels Safortesa i, més amunt, un ninxolet amb l´escut dels Orlandis (una torre i uns aucells), i la imatge en relleu de sant Josep, amb la inscripció "Mercedes año 1882" i, a la part superior, "San José rogad por nosotros". Al primer pis, s´hi obre una galeria de quatre arcs, de mig punt els dos laterals i escarsers els dos centrals. La tercera planta, a nivell de porxo, se situa damunt una línia d´imposta i té dues finestres amb ampit. La paret de l´esquerra té una làpida amb una inscripció religiosa i un altre escut.
Notes històriques
El primer comte de Santa Maria de Formiguera, Pere Ramon de Zaforteza i de Villalonga (1570-1639), adquirí el 1621 la primera de les cases que configuren l'actual casal a Pere-Lluís de Berard. L'any 1631 es féu amb la propietat de Santa Maria de Formiguera, en el Conflent, a l'actual Catalunya del Nord. L'any següent, Felip IV li atorgà el títol de comte sobre aqueixa possessió.
El seu fill, Ramon Burgués de Zaforteza i Fuster (1627-1694), segon comte de Santa Maria de Formiguera, popularment conegut amb el nom de Comte Mal, amplià l'antic casal dels Berard amb l'agregació de dues cases més. Ambdós blocs foren reformats profundament i adossats a mitjan segle XVII. El Comte Mal no tingué descendència, heretà el títol de comte Guillem de Rocafull, qui tampoc no tingué fills, i morí el 1728. El títol passà a Ramon Morro i Ferrer de Sant Jordi i a continuació a Antoni Ferrer de Sant Jordi i Solà. Segons la "Lista electoral rectificada" de l´any 1864, la casa es trobava a la illeta núm. 41 i era propietat del Sr. Comte de Santa Maria de Formiguera "hacendado", amb 8.479 lliures de quota (AMP, 1060). A principi de segle XX el casal fou reformat i dividit, amb intervenció de l´arquitecte Forteza.
Referències:
-Habsburg-Lorena: La ciudad de Palma, 77
-Murray-Pascual, 1999, p. 71-72
-Lucena i altres: Palma: Guia d´arquitectura, 82
-Valero, 2004, p. 62
Data darrera modificació: 13 de març de 2023